Valèria Ballester
TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES
SEGELL
Link pinterest: https://www.pinterest.es/valria_balleste/gravat/
Amb patata una flor i una papallona
Amb un xurro de piscina unes estrelles
GRAVAT CALCOGRÀFIC
Link pinterest: https://www.pinterest.es/valria_balleste/gravat/
ESBOSSOS
Això són unes mostres de gravat que vaig fer fa temps. Ho deixo per aquí perquè em fa il·lusió.
PRIMERES PROVES
Aquest calcogràfic simbolitza moltes petites illes amb persones en un mar immens, una petita metàfora de la situació actual.
PLANTILLA
PLANTILLA
PLANTILLA
COLLAGe
REFERENTS
Primer de tot, vaig buscar inspiració en el pinterest:
Després de la recerca d'informació vaig pensar amb el cos humà, i les coses interessants amb les que podria jugar, així que vaig inspirar-me d'algunes imatges:
PROCÉS
Una vegada tenia la idea, vaig plantejar-me com podria transmetre algun missatge a través del cos i vaig començar a fer esbossos.
Principalment tenia clar que el centre del meu dibuix havia de ser el cos humà. Però volia lligar-ho amb una altra cosa, i buscant imatges per les revistes vaig veure un mòvil i se'm va ocòrrer tractar aquest cos a través de l'addicció a les tecnologies.
Vaig començar a retallar coses que em semblaven que podien encaixar: mans, productes tecnològics, fons de colors, ulls... Sobretot em fixava amb les paraules dels titols, perquè m'interessava molt posar paraules al treball.
Un cop ullejades totes les revistes vaig dibuixar el cos amb llapis i el vaig pintar amb aquarel·la. I com que no volia que aquest cos quedés descobert, vaig cosir-hi petits fulls de color carn perquè s'obrís i es veiés l'estomac, el fetge i els intestins.
LA PEÇA FINAL
Aquest collage es diu: "En què ens hem convertit?" Perquè considero que l'espècie humana ha fet un gran canvi respecte a la introducció de la tecnologia. I no critico que només sigui dolent, perquè gràcies a aquest avanç hem aconseguit coses molt bones com la comunicació amb persones que estan separades per quilòmetres, instantaneïtat d'internet per mostrar-nos l'actualitat, la diversió i curiositat que trobem a través de les xarxes socials, etc. No considero que aquestes coses siguin dolentes, critico l'ús excessiu d'aquestes. Ja que ens podem convertir en persones addictes enganxades al telèfon, televisió, ordinador, o qualsevol dispositiu digital. La realitat és que només vivim immersos en el món tecnològic i no ens fixem en el que ens envolta cada dia. Per tot això hi ha més possibilitats de trobar-nos submergits en falses creences.
L'humà recreat no és ni home ni dona, sinó ambdós. És més, he retallat dos dibuixos d'un home i una dona i els he enganxat perquè s'entengui la idea, i a més a més he posat flors a les parts íntimes perquè no es sàpigui el sexe.
Aquest humà s'ha tret el cervell perquè està ple de "paraules brossa" ja que només pensa amb aquestes. Per tant, s'ha quedat un buit en el seu cervell. Té els ulls cansats i "hipnotitzats" perquè a la seva mà esquerra sempre porta el mòbil (fent referència a qualsevol perifèric tecnològic) i la seva mà s'ha contaminat per no deixar-lo anar. La bafarada que surt del mòbil simbolitza tota la informació i més que podem trobar a través d'una cosa tant petita.
Però aquest humà encara preserva les coses que a ell li agrada fer dintre del cor (les coses per les quals val la pena viure). També veiem que té "papallones a l'estómac" referint-nos als seus sentiments. Amb el cor i l'estómac vull dir que tot i que un estigui "hipnotitzat" amb la tecnologia, sempre tindrem una part nostra que no es podrà hipnotitzar.
Una vegada feta la part superior del cos, tocava pensar que podria fer amb les cames. Em semblava molt difícil perquè les cames ocupaven una gran part del full i no tenien molt joc. Així que vaig pensar en una cosa que pot semblar molt complicada però que realment és fàcil d'entendre, i és que les cames són les conductores de la nostra vida. Per això he dibuixat una carretera (no és recta perquè la vida dona moltes voltes i canvis) simbolitzant la vida. Però com estem parlant de l'addicció al món tecnològic i com que aquest humà "ha perdut el cervell", l'humà ha perdut el cotxe que condueix el camí de la vida, que es troba tapat a l'altra cama.
Per finalitzar, trobem que l'humà està trepitjant un gran bassal d'aigua el qual és produït a partir d'un núvol ple de paraules que fa referència a internet. D'aquest núvol cauen mentides, canvis, futur... que creen un gran buit. Per tant, l'humà hipnotitzat i addicte que el trepitja està ple d'inseguretat i incertesa perquè ja no sap diferenciar el que és real del fals.
CIANOTÍPIA
La cianotipia és una tècnica fotogràfica inventada en 1842 mitjançant la qual s'obtenen fotografies monocromàtiques simplement exposant un paper al sol. El seu nom ve de cian, ja que el color final de les fotografies és l'anomenat "blau de Prússia".
S'obté una imatge de color blau Prússia o Turquesa (d'aquí el nom amb el qual es va batejar a aquesta tècnica) com a resultat del procés de revelat en el qual s'empra citrat d'amoni i ferro i ferricianuro de potassi. En barrejar aquests compostos químics, resulta una solució aquosa amb la qual s'impregna el suport a imprimir. És en exposar la peça a una llum ultraviolada, quan s'obté la imatge positiva. La impressió es realitza per contacte després d'haver tingut un temps d'exposició de 10 a 20 minuts.
Exemples:
PROVES PRÈVIES
Transparències
Amb granets d'arròs. Les línies blaves són així aposta per les pinzellades del pinzell.
Amb un got i dos colònies podem conseguir aquestes transparències.
Amb diferents objectes transparents
Amb diferents fulls d'aquarel·la
Aquest full és molt fi i llefiscós.
Per fer les lletres, vaig agafar un paper que tenia ja imprès i li vaig enganxar celo per sobre. Al mullar-ho amb aigua, es queda el negre de les lletres enganxat al celo transparent i el fons blanc s'en va.
El full és bastant groixut i rugós.
Aquesta prova també serveix per la prova de les transparències, però la he posat aquí perquè té un full ben diferent a la majoria.
Aquest full és el que he fet servir per la majoria de les proves de tot el procés.
Si dibuixem amb un permanent sobre un plàstic transparent i després ho posem sobre del paper amb cianotipia dona aquest resultat.
Escala de colors
El primer resultat de l'escala de colors em va sortir fatal perquè ho vaig tapar massa temps.
El segon resultat em va sortir una mica millor perquè ho vaig deixar 30 segons per línia. Tot i això, sembla ser que no s'havia secat del tot al principi blanc ja que s'ha corregut una mica.
Per últim, vaig voler experimentar una mica més amb les sombres i vaig tapar el full aleatòriament.
Altres
Espaguetis
Plàstics petits
Aros
Aigua
Dibuix
TREBALL FINAL
Per dur a terme la prova final, vaig pensar amb algo molt meu per poder-ho plasmar a un paper. Vaig pensar amb la meva família, amb els amics, amb els meus hobbies com el bàsquet, el teatre, l'art... Volia fer molts papers petits de cianotipia representant aquestes coses, però alfinal vaig veure que era molt caos i que seria millor representar-ho amb un sol.
Per això, en compte de exposar les coses tal com són posant fotos, vaig imaginar-me una metàfora pròpia:
Significat
El fons blau de la mateixa cianotipia fa referència al mar que representa l'univers infinit, el meu món o la vida.
Respecte als elements, la medusa del mig em representa, perquè crec que és un animal ben curiós i bonic que també te a veure amb el mar.
Envoltant la medusa, observem molts granets d'arròs (ja que em va agradar com van quedar anteriorment) que representa la gent i les coses que em van passant al día a día.
La part de baix són les algues del mar que representen alguns mals del passat que vaig deixant enderrere. No hi són sempre però a vegades els veus quan menys t'ho esperes.
Per últim, la part de dalt simbolitza el més allà o el futur, són coses imaginàries que mai ens esperem (he utilitzat plats transparents).
Per tant, la medusa segueix nadant i deixa les coses dolentes endarrere, va coneixent a gent i coses significatives que l'envolten i segueix nadant fins arribar a lo innòspid.
Materials
Les algues i la medusa:
Volia imprimir-ho a través d'una imatge sobre plàstic, però no va poder ser. Per això vaig imprimir-ho amb paper normal i ho vaig dibuixar per sobre.
Els plats:
Em van agradar les linies transparents d'aquests petits plats de postre.
L'arròs:
Provoca petites transparències que poden donar joc.
-
Prova 1
Errors
Tot i que tenia tots els elements pensats per fer la prova, els plats no em van agradar de convèncer perquè no acaben de representar el que tenia en ment.
Hi vaig posar massa grans d'arròs i això sobrecarrega el dibuix.
Les algues i la medusa no estan ben definides.
La línia del centre és una marca del cristal que havia posat per sobre per aguantar les impresions de la medusa i les algues.
Hi ha un petit vessament al costat dret de la medusa ja que s'em va caure aigua sense voler.
Encerts
La composició dels elements està ben centrada.
El color blau de la cianotipia és potent i bonic.
-
Prova 2
Vaig decidir repetir el procès, i tot i que vaig caure en altres errors:
Errors
Com que els plats no em vab acabar d'agradar, vaig provar de treure'n dos i afegir nous elements (plàstics). Però tampoc em va acabar de conèncer tot junt.
Es noten molt els retalls dels dibuixos de les algues i la medusa.
El color blau de la cianotipia es veu més fluix que l'anterior (potser degut al poc sol que quedava, per això el vaig treure abans)
Encerts
Les figures estàn millor definides, no borroses.
Els grans d'arròs ja no sobrecarreguen tant el dibuix.
-
Prova 3
Sembla mentida, però aquest full en blanc va ser la meva tercera prova. I esque no vaig mirar bé si el paper estava ben sec o no i és lo més important que s'ha de tenir en compte en el procés de la ciantipia.
Tot i que no es pot veure, en aquesta prova havia fet el mateix que l'anterior però havia tret els plats i ho havia posat tot de plàstics a la part de dalt. També havia retallat més troços de plàstics i els havia posat pel voltant per dissimular els retalls deld dibuixos.