​S'aspirava a aconseguir, en termes de Von Trier, "El cinema del segon segle" (recordem que les arrels del cinema poden trobar-se cap a finals de 1895 amb els germans Lumière). Aquest nou cinema, o nova forma de concebre-ho, s'emplaçava sota determinades premisses l'objectiu principal era el de contrarestar aquelles produccions (majorment occidentals - Hollywoodense) on els escenaris resultaven previsibles, els guions trivials, la tecnologia un element desnaturalitzador i principalment, on qui semblava dirigir el destí del setè art era la taquilla (mercat) i no el talent o creativitat. Els directors de renom es permetien errors suplerts pels seus títols i la obseqüent crítica que, encara en presència d'aquests, semblaven no voler advertir. D'aquesta manera, es va intentar moderar i corregir tots aquests aspectes utilitzant una sèrie de regles, a priori molt estrictes, que tot director adherent al moviment havia de respectar per obtenir l'anomenada "certificació Dogma 95". Més endavant veurem com aquestes regles difereixen d'un la concepció clàssica d'un Dogma (recordar, veritat absoluta obligatòria), per convertir-se més en una guia o recepta a seguir.