Valèria Ballester
Objectes de desig: Surrealisme i Disseny
Després de presentar-se oficialment el 1924 amb la publicació del Manifest del surrealisme d’André Breton, el surrealisme es convertir ràpidament en un moviment intel·lectual i polític internacional els membres del qual provenien de diversos orígens i disciplines, entre les quals l’escriptura, el cinema i les belles arts. El disseny i els objectes quotidians van ser una gran font d’inspiració i van tenir un paper crucial en la seva evolució. Menys conegut és, malgrat això, l’impacte decisiu del surrealisme en el disseny, que ha tingut un paper cabdal per alliberar el disseny del dogma funcionalista segons el qual “la forma segueix la funció”. A la llum de la creixent crítica adreçada al disseny racionalista a partir dels anys trenta i, especialment, després de la Segona Guerra Mundial, el surrealisme va obrir nous camins que abordaven les emocions, les fantasies, les pors i altres qüestions existencials.
L’exposició aportarà llum sobre aquest diàleg creatiu fascinant i continuat, juxtaposant obres d’art surrealista i peces de disseny per tal de revelar uns paral·lelismes que rarament s’han estudiat. També s’hi inclouran pintures, escultures, objectes de col·lecció, cartells, revistes, llibres i fotografies, com també pel·lícules històriques. Entre els artistes exposats hi ha Gae Aulenti, Björk, Claude Cahun, Achille Castiglioni, Giorgio de Chirico, Le Corbusier, Salvador Dalí, Isamu Noguchi o Meret Oppenheim, entre molts altres.
ON SOM ON PODRÍEM SER
Les obres que componen aquesta mostra busquen configurar una escena global en la qual es pugui advertir amb intensitat el desenvolupament de les diferents investigacions artístiques. inclou obres de cindy sherman, martin kippenberger, txomin badiola, mona hatoum, pedro g. romero, joan brossa, andrea fraser, cildo meireles i alex reynolds.
Hi ha la idea que qualsevol pràctica artística hauria de ser un gest que indica un lloc que abans no existia, un territori al qual no hauríem estat capaços d’arribar sense el coneixement d’aquestes noves creacions. No obstant això, per generar nous territoris cal mirar al voltant i advertir la nostra pròpia presència, fer una espècie d’exercici d’intersubjectivitat que ens faci partícips del context, i poder reflexionar sobre on som i, per tant, on podríem ser.
Per fer-ho, aquesta proposta expositiva investiga les relacions que s’acostumen a mostrar rere els gestos, amagades sota una consciència ritualitzada i que, seguint una repetició sistemàtica, ens interpel·len per resignificar la idea d’ètica col·lectiva. La qüestió seria si un art interactiu i processual es podria acostar a una nova articulació d’allò social, si aquesta concepció de l’artístic ens tornaria la idea de futur sota l’edificació d’un art de lliure accés que desafiés l’opinió del públic per al qual és fet, s’hi impliqués, se n’amoïnés i la tingués en compte.
RELació de 3 objectes: Empremta
Les obres de la cadira i la taula són unes de les moltes que vaig veure al museu d'objectes de desig al Caixa Fòrum. He escollit especialment aquestes perquè tenen una cosa que hem van cridar l'atenció: L'emprenta. La cadira va estar dissenyada "aleatòriament, sense mesures" perquè la van dissenyar "a través de l'aire" amb una impresora 4D, si no recordo malament. Em va agradar molt l'idea perquè amb aquest mètode podies fabricar qualsevol cosa, i sobretot única. Hem refereixo a que és molt difícil tornar a crear una cadira igual perquè ha estat dissenyada "a vista", això la converteix amb una peça única. Per altra banda, la taula: tot i que no ha estat creada amb el mateix mètode de la cadira, també respecta la idea de ser única amb les petjades d'ocell. És molt difícil tornar a igualar aquestes petjades. Però tornant al tema de l'emprenta ("la huella"): Els dos objectes han deixat una marca, tant les petjades de l'ocell o el recorregut de les linies de la cadida.
L'última obra és triada de casa meva: els quadres. I he elegit varios que formen una unitat perquè tots tenen el mateix missatge. L'emprenta que ha deixat la persona al pintar aquests quadres també serà única i visible.
VICTOR PAPANEK
LA POLÍTICA DEL DISSENY
Exposició present al Museu del Disseny de Barcelona des del 31-10-19 fins al 02-02-20. Dirigit cap a un públic interessat en l’ecologia i la sostenibilitat.
Víctor Papanek (1923-1998) va ser un destacat teòric del disseny. Considerava que el disseny havia de ser polític, ja que té conseqüències sobre la societat, el medi ambient i l'ecologia.
El 1939 Papanek va fugir del règim nazi de Viena i va anar a Amèrica. Va ser a Nova York que va visitar una fira internacional sobre el futur que li va fer descobrir que el que realement volia era dedicar-se a fer objectes que milloressin la qualitat de vida de les persones.
El 1946 va crear el seu primer estudi on dissenyava mobles com cadires ergonòmiques i taules que l'usuari podia muntar a casa perquè fossin més econòmiques.
Durant els anys 60 va crear obres relacionades amb la política i la societat i en el 1970 va publicar Disseny per al món real, un dels llibres de disseny que encara avui en dia es el més llegit arreu del món.
Papanek era contrari al consum d'objectes manufacturats inútils i que no es poguessin reutilitzar. Considerava que s'havia de tenir cura de tot el procés de fabricació del producte: des de la tria del material, sempre sostenible i favorable al medi ambient, fins a com se solucionava el final de la vida de l'objecte.
L'exposició mostra el treball de Papanek, dels seus estudiants i d'alguns dissenyadors de la seva època. També s'hi mostra una selecció d'obres i projectes del segle XXI que apliquen la teoria de Papanek al moment actual. L'exposició tracta sobre la responsabilitat social, moral i ètica dels dissenyadors, i sobre la sostenibilitat i el consumisme. La visita estava dividida en quatre sales diferents:
1r Sala - Connexions Creatives: on hi ha una instal·lació sobre els principis de Papnek, la seva època, les seves influències i referents.
2n Sala - La vida i l'època de Papanek: on mostra un eix cronologic amb els fets més importants de l'època i la evolució de Papanek.
3ra Sala - Hi ha algú normal, aquí?: es centra en la població més vulnerable i es divideix en sis cubs cadascu amb una temàtica diferent.
4rt Sala: Una visió de conjunt: conjunt d'obres amb temes com l'impacte del disseny en la producció, el consum, la comunicació i el medi ambient.
Té com a fil conductor el sentiment de "caure a l'abisme" donat per la "transformació accelerada en què vivim. “En caiguda lliure” és un mapa polifònic integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l’acte de la caiguda. L'exposició fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim: la progressiva desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que servien de puntal fonamental per a la nostra societat va derivar en un sentiment generalitzat d’abisme. El projecte empra el concepte com a eina estructuradora, integrant diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa. La proposta se centra en obres creades des de 1969 fins a l’actualitat i recorre a l’abandonament dels acords de Bretton Woods el 1971 i la consegüent desmaterialització de l’economia com a esdeveniment decisiu del període contemporani. Prenent com a punt de partida aquest esdeveniment central per a la financerització de les nostres societats (entès com a motor dels diferents processos de dissolució en curs), "En caiguda lliure" s’aproxima al moment actual contextualitzant dinàmiques subjectives en el si d’extensos moviments socials.
L’exposició analitza de manera integrada diferents accions i narratives que estructuren el present i que constitueixen un mapa polifònic de la condició actual. S’hi materialitza una àmplia constel·lació que investiga els perfils, en un altre moment estables, de la realitat, s’hi descriu el moment present en la seva amplitud macro i micro, observant les transformacions en curs en les àrees de la ciència, l’ecologia, l’economia, la geografia, la identitat, la política i la representació. D’aquesta manera, "En caiguda lliure" utilitza el terreny de l’art com un fòrum en què es proposen diferents maneres de llegir i interactuar amb el món, amb la qual cosa demostra, en aquest procés, la seva pertinença a un camp social en constant evolució i proposa una immersió productiva en l’ara. Malgrat aquest context de dissolució assenyalada, el projecte no proposa una apatia paralitzadora o nihilista, sinó, contràriament, una potencialitat, una obertura al futur.
Comissari: João Laia
EN CAIGUDA LLIURE
"expo d'art contemporani"
MAKEA TU VIDA
Makea Tu Vida és una entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu, que
treballa al territori que hi ha entre els mons del disseny i l'ecologia.
Les seves pràctiques van dirigides a fomentar el disseny obert, l'intercanvi de coneixements
i la creativitat col·lectiva, aplicats a la reutilització en diferents contextos i situacions.
Des de la creació de Makea Tu Vida com a grup d'acció en 2006, el seu treball ha estat centrat en la generació d'estratègies de participació que visibilitzin la problemàtica dels residus, la conscienciació sobre l'ús dels recursos i els hàbits de consum, i la transformació de l'hàbitat en les seves múltiples dimensions (espai públic, comunitari i privat).
A través de metodologies de co-creació i disseny col·laboratiu, desenvolupen tallers per a la construcció col·lectiva de missatges, equipaments d'espais, plataformes relacionals (digitals i trobades), artefactes i objectes.
Les seves línies de treball s'articulen al voltant de l'Disseny Obert, la Reutilització i la Comunicació, incidint en:
-
Plantejar i explorar solucions constructives a través de l'experimentació i prototipat continu de tipologies d'objectes a través de tècniques de reutilització de residus.
-
Generar dinàmiques de treball col·lectiu i participatiu que motivin l'autoconstrucció per part dels i les usuarixs, com a eina de reflexió, i conscienciació social i mediambiental.
-
Creació i desenvolupament de plataformes col·laboratives de foment de la cultura de la Reutilització i Intercanvi de coneixements.
-
Capacitar en el maneig d'eines i metodologies de Disseny en Codi Obert.
-
Desenvolupament de la cultura DIY (Fes-ho tu mateix) / DIWO (Fes-ho amb altres) com a mètode pràctic d'empoderament individual i col·lectiu, enfront de la cultura alienandora de l' «usar i llençar».
