Valèria Ballester

Les avantguardes:

Les primeres avantguardes es van desenvolupar des dels primers anys del segle XX fins la Segona Guerra Mundial.

Les seves característiques son les següents:

· És un moviment de ruptura per part dels artistes, que reivindiquen la seva llibertat creativa.

· Rebutja els models tradicionals de representació.

· Això suposa indagació als processos creatius.

· A la pintura rebutgen la il·lusió de profunditat.

· Tenen una pròpia lògica interna.

· Rebutgen la tradició.

· Ja no volen limitar-se a imitar la realitat.

​

Cronologia de les avantguardes:

1905: neix a França el fauvisme al voltant de H.Matisse. El mateix any, un grup de persones va crear l’expressionisme alemany.

1907: neix a París el cubisme de la mà de Picasso i Braque.

1909: es publica a Itàlia el primer manifest del futurisme, redactat per Marinetti.

1910: neix a Rússia l’abstracció, de la mà de Kandisnky.

1911: el segon episodi de l’expressionisme alemany.

1915: a Alemanya es publica el primer manifest del suprematisme, pel rus Malevitch.

1916: es funda el dadaisme al voltant de M. Duchamp.

1920: constructivisme rus.

1924: a París sorgeix el surrealisme.

​

Fauvisme:

Els seus pintors es van agrupar de manera passatgera entre 1905 i 1907, després segueixen camins diferents.

Característiques:

· Violència cromàtica extrema.

· Colors plans juxtaposats.

· El color s’independitza.

· Cada vegada s’utilitzen més els colors primaris.

· Es prescindeix de l’harmonia clàssica, als colors destacar per la seva estridència.

· La llum, les ombres i el clarobscur desapareixen.

· Quadre=superfície pintada.

· Temàtica principal: paisatges i natura morta.

​

L’expressionisme alemany:

És una manera comú de reflectir l’angoixa de l’ésser humà.

Característiques:

· Angoixes interiors i turmentades.

· Imatges de forma angulosa i acolorida.

· La pasta cromàtica s’aplica de manera violenta.

· Ús de tints intensos i contrastats.

· La llum i l’ombra no existeixen.

· Era una reacció contra el sistema establert a l’Alemanya burgesa i materialista

· Traços incisius.

· Contrasts bruscos.

· Esquematisme angular.

​

El cubisme:

Característiques:

· Descomposició de les figures.

· El color s’utilitza per limitar els plànols i definir els objectos.

· Ombrejat anti-clarobscurista.

· Els objectes són presentats des de tots els punts de vista.

Al 1912 van aparèixer els collages i els papiers collés a la pintura cubista, que van suposar un assalt cap als mitjans pictòrics tradicionals. El collage s’utilitzava de moltes maneres, ja sigui com simples plans de colors o com representacions d’objectes per analogia. El pintor no pretenia reproduir la realitat, sinó crear-la mitjançant el quadre-objecte, agafant fragments de la realitat per incloure’ls al quadre.

​

L’abstracció:

Al 1910, Kandisnky va pintar una aquarel·la sense referència figurativa existent, atacant al materialisme reinant. Ell el que va fer va estar proposar una dimensió espiritualista, on l’art procedeix d’una necessitat interior. D’aquesta manera, els colors i els sons tenen un significat propi. L’obra d’art es converteix en una realitat autònoma, sense connexió amb la natura; només representa combinacions de colors que intenten expressar la necessitat interior. L’ordenació lliure del color segueix els impulsos de la inspiració.

Altres corrents abstractes, en canvi, busquen relacions matemàtiques entre les formes acolorides. Destaquen De Stijil i Mondrian.

El suprematisme mostra una abstracció de tipus geomètric fonamentat en l’ús de formes simples i elementals.

 

El dadaisme:

Va néixer a Suïssa entre els cercles d’exiliats. És un moviment que intenta destruir tots els significats artístics, ja que hi ha present un disgust cap a les formes de la civilització moderna. Components que van orientar a Dadá:

· L’atzar.

· Les accions provocatives.

· La ironia.

· L’ús de tècniques industrials.

Al 1914, Duchamp va idear el ready-made, que eren escultures vulgars realitzades amb objectes ja existents. Busca l’aproximació de l’art a la realitat, fent que aquesta es vegi representada pels objectes.

Duchamp només agafa els objectes i els canvia del seu context habitual, fent que l’espectador no sàpiga què ha de pensar; és la trivialitat de l’objecte el que crida l’atenció, i és una obra d’art perquè així ho tria l’artista. El dadaisme, de fet, es pot definir més com un estat d’ànim que no pas com un moviment artístic ben definit, ja que es tracta d’una ruptura absoluta amb el que fins en aquells temps s’havia considerat art.

El que Dadá representa és més el gest que l’obra; només importa una cosa, i és que el gest sigui una provocativa contra el bon sentit, les lleis, el que sigui. L’escàndol és l’instrument preferit per expressar-se.

La postura dels dadaistes davant les manifestacions artístiques és reivindicar l’antiartisticitat.

És un fenomen de reflexió sobre la creació i la funció de l’art. Els ready-made no tenen cap valor perquè són objectes comuns fins que l’artista els tracta d’una altre manera. Sense dubte, sense ells no ens hauríem plantejat d’una manera tan insistent i repetida què és l’art.