Valèria Ballester
EL CÓMIC
Què és?
És un medi expressiu en el que es combinen de manera integrada les imatges fixes i el text linguístic. També podem dir que és una història il·lustrada òn l'acció succeeix a partir de varies vinyetes.
Característiques
-
Organització seqüencial: Serie de vinyetes que contenen imatges ordenades de manera que expliquen una acció.
-
Utilització de codis pictocinétics: Imatges i senyals que reprresenten el moviment.
-
Utilització de codis autopictorics: Els sons es representen dee manera gràfica.
-
Espais i temps: Capacitat de transmeytre la sensació del pas del temps (present, passat i futur) mitjançant la seqüència de vinyetes. Utilitza també per marcar el ritme temporal el flaix-back i el flash- forward.
-
Guió i dibuix: Són dos elements que requeriexen de dues figures, l'escriptor i el dibuixant
-
Textos plàstics: És importatnt la disposició i el format dels textos aquests elements conformen una funjció expressiva que va més enllà de la lieralitat. Utilitza textos de transferència -cartuchos- amb un cap de relleu (pas d'un temps a un altre) o d'ancoratge (pas d'un espai a un altre). També utilitza textos diagonals (globus) i onomatopeies
-
Capacitat simbolica: Els simbols serveixen per tranmstre idees més complexes. Per exemple una bombeta pot representar una idea.
-
Llenguatge col·loquial: Es tracta d'un llenguatge verbal molt natural amb una intenció de quotidianitat.
-
És un mitjà de comunicació massiva.
-
Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials ho fan més aviat instructiu, el que significa que busca deixar un ensenyament.
Història
El còmic o historieta és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l'evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació de masses. Però el seu punt de partida es troba entre l'aparició de la impremta, el 1446, i de la litografia, el 1789.
The Yellow Kid - R. F. OutcaultHacia finals de segle XIX tant a Europa com als Estats Units, els diaris recorrien a diferents incentius per tal d'atraure el major nombre de lectors i, per tant, controlar el mercat. La modernització dels sistemes d'impressió als Estats Units va permetre que a partir de 1893 s'inclogués una pàgina en color en els suplements dominicals. Les sèries germinals van ser Hogan s Alley (1895) d'Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid, The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, i Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper. Van ser aquestes les que van establir les bases de l'còmic actual, amb les seqüències d'imatges consecutives per articular un relat, la permanència d'un o més personatges al llarg de la sèrie i la integració de el text en la imatge, amb els globus de diàleg.
L'autèntica edat d'or del còmic va tenir lloc a mitjans de segle XX, quan proliferen les tires diàries en la premsa, els comic books i els superherois. És en aquest moment quan el còmic experimenta una ràpida expansió internacional, diversificant àmpliament el gènere.
En l'actualitat disposem d'un riquíssim fons de còmics, historietes, novel·les gràfiques o màniga, que són una mostra de la gran versatilitat de l'gènere.
Llenguatge visual
La vinyeta
El continent es forma per línies que delimiten l'espai total de la pàgina del còmic. Les línies constitutives del continent tenen característiques: rectes, corbes, lleugerament ondulades, etcètera. Les vinyetes tenen forma rectangular, encara que també hi ha quadrades i triangulars. També posseeixen una grandària.
El contingut és el verbal icònic. El primer es classifica en contextual, de transferència, de dialogo o onomatopeies. L'icònic té dues dimensions: a) substantiva és a dir el pla de l'expressió, el dibuix i al fet que representa; b) l'adjectiva que connota l'expressió del dibuix, pot ser moviment explicat mitjançant línies corbes i núvols
Enquadre
Limitació de l'espai de la realitat on l'acció s'executa dins de la vinyeta. Segons l'espai seleccionat (plans), els angles a l'angles de visió o el seu espai en el paper (format).
Plans
Gran Pla General (GPG) manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i a penes veiem als personatges. És el paisatge en general.
Pla General (PG) la seva grandària és semblant a la grandària del personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació del context en el qual està el personatge. Aquestes referències a l'ambient són menors perquè es busca el protagonisme al personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.
Pla Americà (PA) és la figura humana des dels genolls, mostra la part física del personatge o accions detallades d'aquest.
Pla Detall (PD) enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.
Pla Mitjà (PM) enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió del personatge és important per al pla mitjà.
Primer Pla (PP) va de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen.
Angles
Punt de vista des del qual s'observa l'acció. Atorga profunditat i volum a la vinyeta, pot connotar grandesa o petitesa.
Normal o angle mitjà: a l'altura dels ulls.
Picat: de dalt cap avall i connota inferioritat.
Contrapicat: de baix cap amunt. Connota superioritat.
Angle zenital o picat absolut: visió perpendicular absoluta de la realitat.
Angle nadir o angle contrapicat absolut.
Formats
És la relació entre l'enquadrament, la vinyeta, l'espai i temps real. Li dóna ritme a la historieta. Representa l'enquadrament del paper, pot ser rectangular (horitzontal o vertical), circular, triangular, quadrat, etc., implica triar grandària.
Colors
Dins de la composició visual del còmic, l'aplicació de color pot complir quatre funcions, a saber: figurativa, estètica, psicològica i significant.
Figurativa per a donar-li realisme a la imatge.
Estètica, embelleix la imatge.
Psicològica, provocar emocions, estimular sentiments.
Significant per a connotar significats diferents d'acord amb un context.
El significat dels colors no és fix, permet diverses combinacions que donin pas a interpretacions diferents. Un color pot usar-se per a significats diferents.
Llenguatge verbal
Bocadillo o globo
El bocadillo és l'espai on es col·loquen els textos que pensa o diuen els personatges. Consten de dues parts: la superior que s'anomena globus i de cua o delta que assenyala a el personatge que està pensant o parlant. La forma d'el globus va donar a el text diferents sentits:
- El contorn en forma de núvols vol dir paraules pensades pel personatge.
- El contorn delineat amb tornes tremoloses, significa veu tremolosa i expressa debilitat, por, fred, etc.
- El contorn en forma de dents de xerrac, expressa un crit, irritació, esclat, etc.
- El contorn amb línies discontínues indica que els personatges parlen en veu baixa per expressar secrets, confidències, etc.
- Quan la cua del globus assenyala un lloc fora de el quadre, indica que el personatge que parla no apareix a la vinyeta.
- El globus inclòs en un altre entrepà indica les pauses que realitza el personatge en la seva conversa.
- Una successió de globus que envolten als personatges expressa baralla, actes agressius.
- El globus amb diverses cues indica que el text és dit per diversos personals.
Cartel·la o cartutx
Cartel·la és la veu del narrador i és externa a la imatge de l'acció. Es col·loca en la part superior de la vinyeta de forma rectangular, pot o no aparèixer. El cartutx enllaça dues vinyetes consecutives.
Onomatopeya
Representa el so, fora o dins de la vinyeta es pot col·locar.
Tipografia
El tipus de lletra més usat és el d'impremta. Segons les característiques dels personatges i el to de veu emprat es faran servir lletres d'un altre tipus. Per exemple, si crida el personatge es faran servir lletres grans, si canta les lletres tenen un ritme ondulant, etc.
Signes convencionals
Figures Cinètiques
Són les respostes gràfiques a la naturalesa immòbil de les imatges fixes que tracten de reflectir una realitat dinàmica.
Muntatge
És una selecció tant de l'espai com de el temps amb la finalitat de crear un ritme determinat. Els recursos que utilitza el muntatge són:
- La panoràmica, moviment de rotació de càmeres sobre el seu eix. En el còmic consisteix a dibuixar en vinyetes successives els diversos moments significatius d'aquest moviment.
- La sensació de tràveling en el còmic la vam aconseguir quan es representa en vinyetes successives un mateix personatge, bé apropant o bé allunyant.
- El fos consisteix en l'alteració progressiva dels tons d'imatge.
- Al encadenat es produeix una degradació de la imatge a el mateix temps que va apareixent una altra amb un valor semblant.
Tipus de cómic
No existeix una classificació formal dels còmics, ja que fins i tot la seva nomenclatura sembla ser objecte de controvèrsia. Alguns rebutgen aquest terme al trobar molt vinculat amb l'origen efímer i banal de la historieta per a adolescents, proposant termes més sofisticats com Art seqüencial (Will Eisner). No obstant això, d'acord amb el seu format de publicació, usualment es parla de:
Tires còmiques: Ja sigui que vinguin inserides al diari (encara ho fan) o dins de revistes, o fins i tot en llibres compilatorios d'un artista concret, les tires còmiques respecten el format que el seu nom indica: són una tira de tres o més vinyetes en les quals es representa una narració breu, sovint semblant a l'acudit, a l'gag o, també, a la narració per lliuraments, típica de segle XIX.
Còmics o revistes d'historietes: Impreses en paper de més o menys qualitat, però en general a tot color, amb acabat professional i en tiratges en massa, es tracta de les clàssiques revistes de lectura per vinyetes, tot i que ja disten molt de ser únicament de superherois o aventures sorprenents.
Novel·les gràfiques: Aquesta és una categoria àmplia i diversa, on encaixen les propostes artístiques més formals, cultes i exigents, sovint per a un públic informat, disposat a interpretar-les tal com es fa amb una obra d'art escrita o il·lustrada. Cal, però, novel·les gràfiques sense cap text, altres amb predominança de text, en fi, no hi ha un model únic per a elles.
Muntatge
La producció del còmic
Tradicionalment, la indústria del còmic ha requerit un treball col·lectiu, en el que s’ha produït una especialització dels propis historietistes. Es distingeixen:
Dibuixant: La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.
Entintador: L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d’aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.
Retolador o Retolista: La retolació pot fer-se per ordinador o a mà, encarregant-se de la mateixa el propi dibuixant o un professional especialitzat. Té amples possibilitats com a mitjà expressiu. En la retolació a mà, acostumaven a seguir-se els següents passos: Primer traçaven una pauta a llapis perquè les lletres es mantinguessin a un mateix nivell; després escrivien els textos, amb majúscules, reforçant la lletra dels encapçalaments. Quan hi havia exclamacions carregaven la tinta per tal que destaqués.
Colorista. És qui aplica el color als còmics. Als setanta, aquest element va ser revalorat gràcies a Richard Corben. Actualment se’l considera com una part fonamental, recorrent majoritàriament a l’ordinador.
EL·LIPSIS
Un dels elements cabdals en la construcció d'un relat audiovisual són les el·lipsis. Aquestes impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant. Es considera que aquest fragment és irrellevant, que no aporta res a la narració, que pot ser el.lidit sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L' el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.
