
Valèria Ballester
Creació d'un vídeo: SURREALISME
IDEA INICIAL
Després de nutrir-nos del cinema surrealista veient algunes películes y llegint informació vam tenir bastantes idees per recrear-les però finalment vam decidir-ho.
Al prinicpi teniem varies idees una mica disparatades però al final vam pensar que el millor seria seguir una història. Aquesta història ha estat inspirada en el videoclip de la cantant Melanie Martinez que es diu Mrs. Potato Head. Aquest video critica l'excès de cirugía estètica i la preocupació de les noies de veure's "guapes" davant una societat que et jutja.
Voliem imaginar-nos una noia la qual tenia problemes i li afectessin les imatges de publicitat, que pensés que la gent es rigués d'ella i la voliem fer transtornada per les paranoies que ens crea la societat superficial.
Com el surrealisme és un corrent que va triomfar als anys 20. Ho hem volgut basar a aquesta època per preservar la esència, tot i sabent els nostres límits per la dificultat de fer-ho antic.
Prem el botó per saber de què estem parlant

Idees prèvies a la idea final.
STORYLINE
Crítica als estereotips de la dona envers les operacions quirúrgiques exagerant-ho i ambientant-ho en els anys 20, època d'or quant al surrealisme.
personatges
Com veiem anteriorment, el surrealisme té uns personatges bastant característics:
Els capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
Tot i això, per seguir l'dea del nostre vídeo vam pensar que els personatges més idònis eren:
-
Noia protagonista: Aquesta noia serà la precusora de tot el curt, amb ella veurem el procés de la cirugía estètica desde el principi fins al final. (Fa referències als pits, al sexe reprimit i al desig per ser més guapa)
-
Doctor: Necessitàvem que hi hagués un home en aquesta història perquè en el cine d'aquella època la majoria eren homes, també perquè no era comú que una noia es representès com a doctora. En algunes escenes de la clínica es pot veure al doctor amb cara de pervertit per estar tocant els pits de la noia.
-
L'infermera: Era clau per acompanyar al doctor i hem decidit que sigui noia, perquè al igual que el doctor, era poc comú que un noi fos infermer. A part, voliem que fos un personatge humorístic (com la majoria) i atractiu.
DONES


Un chien andalou, noia protagonista La sang d'un poète, noi protagonista


HOMES


Un chien andalou, noi protagonista i La sang d'un poète, noi protagonista.

guió literàri
ESCENA 1
Anunci tele
Una noia va passejant per la ciutat. Mentre passeja, passen pel seu costat dos noies molt guapes i exageradament operades. La noia es para a mirar-se en el reflex d’un vidre i es veu lo lletja que és (no ho és, però és normal).
(fosc)
ESCENA 2
El doctor aixeca un full amb la imatge que li ha portat la noia i la compara. La noia plora preocupada. Una infermera es veu de fons afirmant el canvi de l'operació.
(fosc)
ESCENA 3
Es veu a la noia estirada en una cameta d’operacions amb les línies discontinues marcades a la cara i el cos. El doctor es posa el gua. La infermera agafa una xeringa. La noia està espantada però confiada.
(fosc)
ESCENA 4
La noia surt amb els llavis i els pits més grans i es torna a mirar, vol més. Decideix tornar a la clínica a operar-se de nou.
(fosc)
ESCENA 5
Imatges de la noia entrant i sortint del quiròfan. Es veu al doctor i a la infermera. Es peta el pit (globo). Posem plastilina com a motlles al cul. Es veu la pell dels pòmuls obrint-se. Xeringa als llavis. Més plans de l'operació.
(fosc)
ESCENA 6
Es veu a la noia al hospital amb un llit i amb la cara sencera vendada. El doctor li destapa la cara i es veu a la noia amb una màscara de monstre on estan les seves faccions molt exagerades. La noia es mira amb un mirall i es veu “bé”, però quan gira el mirall es veu la mascara. Després es veu al doctor i la infermera donant-li alagis. La noia li paga amb molts diners.
(fosc)
ESCENA 7
La noia arriba a casa i es mira a un mirall gran. Es posa les mans a la cara arrepentint-se de tot el que ha fet.
(fosc, fí)
guió tècnic
guió literàri
ESCENA 1: Plà mig Denisse caminant. Primer plà cara Denisse. Plà detall papeleta. (Fosc)
ESCENA 2: Plà mig Denisse. Plà mig Andrea i Valèria. (Fosc. Text: En la clínica...)
ESCENA 3: Plà detall cara Denisse. Primer plà Denisse. Primer plà Andrea. Primer plà Valèria. (Fosc)
ESCENA 4: Primer plà Denisse caminant. Plà mig Andrea i Valèria. Primer plà Denisse (Fosc)
ESCENA 5: Primer plà Denisse. Plà mig Andrea i Valèria. Plà detall Denisse. Primer plà Valèria. (Fosc. Text: En la clínica, otra vez...)
ESCENA 6: Primer plà Andrea i Valèria desde baix. Plà detall Denisse (x3). Plà detall vestit. Plà detall pits. Primer plà Andrea. Primer plà Valèria. Plà detall Denisse. Plà detall Andrea. Primer plà Denisse. (Fosc)
ESCENA 7: Plà americà Denisse i Andrea. Plà mig Andrea i Valèria. (Fosc)
ESCENA 8: Plà mig Denisse. (Fosc. Text: Fín)
storyboard

MATERIALS NECESSÀRIS
Per tal de representar les operacions quirúrgiques d'una manera més surrealista, maquillarem totes aquelles simulacions amb làtex, pintura, i maquillatge que podriem utilitzar dia a dia.
En quant a la situació temporal del vídeo, vam poentinar-nos amb els pentinats típics de l'època, vestimenta, i maquillatge propi dels anys 20.

![]() -Molt maquillada per "ser atractiva". -Bata d'infermera. -Pentinat curt de l'època. | ![]() -Ulleres i bigoti fals per fer d'home. -Bata de doctor. -Pentinat recollit engominat de l'època. |
---|---|
![]() -Làtex a diferents zones del cos. -Bata "antiga" d'operacions -Pentinat curt de l'època | ![]() Vestuari i recollits dels anys 20 |
![]() Globo per fer l'implantació de pits | ![]() Les imatges de la sala del doctor per ambientar-ho. |




PORTADA


TIPOGRAFÍA
Les lletres del cartell i les que es veuen als crèdits del curt final estàn inspirades en les clàssiques dels anys 20.
L'inspiració és de les películes anomenades anteriorment com: "Un chien andalou", "La sang d'un poète" "gran gatsby" (tot i que no sigui una pel·lícula surrealista, preserva l'essència de les lletres que volem retratar.


