CAIXA FÓRUM 21-01

Òpera

"Passió, poder i política"

L’òpera combina totes les disciplines de l’art i crea un llenguatge universal capaç de definir les ciutats des d’un punt de vista emocional, cultural, polític, social i econòmic. Ha estat i és el reflex de moments històrics de canvi i revolució. Al llarg del temps, diferents ciutats han acollit i impulsat obres en les quals la política conflueix amb la música, el disseny i la producció. Les estrenes d'aquestes òperes serveixen de fil narratiu per recórrer la vida urbana a Europa durant els últims quatre segles i entendre l'entorn propi de cadascuna d'aquestes obres.

Aquest és un viatge per vuit premières als teatres principals d’Europa per entendre el context històric particular de cada òpera i la relació que té amb la ciutat. A més, el recorregut compta amb un sistema de so que ho converteix en una experiència immersiva. Una exposició envolupant que connecta passat, present i futur gràcies a la complicitat entre la música i les peces procedents de més de trenta institucions diferents, des de vestits i partitures fins a gravats i escenografies. Nascuda de la col·laboració entre The Victoria and Albert Museum i la Royal Opera House de Londres, la mostra incorpora un nou àmbit dedicat a Barcelona juntament amb el Gran Teatre del Liceu.

Vam passar per les diferents etapes:

1642, Itàlia.Nerón i Popea. L'òpera va ser una invenció italiana, la primera d'elles esva dir le informazioni di opera (primera òpera que es va fer pagar en un teatre): Duet entre Nerón i Popea. Tot i que en la representació de l'obra haurien d'actuar un home i una dona, en aquesta òpera una dona feia el paper de l'home, per tant era un duet entre dos dones. Això ho permitien perquè ens trobavem en època del barroc i les veus eren molt agudes. Si havia de cantar un home amb una veu aguda s'havia de castrar.

1786, Viena. Le nozze di Figaro (Mozzart). Figaro és un criat protagonista de l'obra. Es vol casar amb una noia però l'amo no vol). Era de temàtica revolucionària, ja que ens trobavem en un moment on a Europa hi havien molts moviments prerevolucionàris. Més tar, al 1789 començaria la revolució francesa.

1842, Milà. Nabucco (Verdi). De les obres més conegudes d'itàlia, es considera el seu imne no nacional.

1861, París. Tannhäuser (Richard Wagner)

1896, Barcelona. Pepita Jiménez

1905, Dresden. Salomé (Richard strauss)

1934, Meníngeas. Lady Macbeth de Mistensk (Dimitri Xastakovitx)

CAIXA FÓRUM 21-01

EN CAIGUDA LLIURE

"expo d'art contemporani"

SORTIDA LA PEDRERA 12-11

LA MOVIDA

"Crónica de una agitación"

La movida va ser un fenomen social, cultural i lúdic desenvolupat a Madrid entre 1977 a 1984, amb el seu punt àlgid entre 1981 i 1982,en què un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya creen un moviment que destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.

Miguel Trillo: A prop del l'epicentre de les actuacions musicals i de l'escena contracultural, retrata la llibertat del carrer i la joventut de moment, agrupada en tribus segons la seva manera de vestir i els seus comportaments.

Pablo Pérez-Mínguez: El seu estudi va ser un dels centres neuràlgics

de la Moguda, on van passar i es van fotografiar tots els seus

protagonistes. Sota el lema del "Tot s'hi val", el

resultat és una impactant imatgeria gamberra dels personatges

més rellevants de l'època.

Ouka Leele: La frescor i el risc d'una joveníssima creadora que es

va atrevir a experimentar amb un llenguatge propi. Les seves fotografies

oníriques i plenes d'artifici, pintades amb aquarel·la, són el

resultat,segons l'autora, d'idees que lentament han cobrat forma

en la seva imaginació.

Alberto García-Alix: Les fotografies de primera època de García-Alix són testimoni de com es transformava el carrer i els personatges que l'habitaven. Les seves imatges constitueixen una altra crònica deL moment, que ens mostra a una generació que també va ser arrasada per la droga i la sida. la frase "Don't follow me, I'm lost" (No em segueixis, estic perdut), a més de ser el primer tatuatge de García-Alix,reflecteix perfectament el que per a l'autor van ser aquells anys.

Té com a fil conductor el sentiment de "caure a l'abisme" donat per la "transformació accelerada en què vivim. “En caiguda lliure” és un mapa polifònic integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l’acte de la caiguda. L'exposició fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim: la progressiva desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que servien de puntal fonamental per a la nostra societat va derivar en un sentiment generalitzat d’abisme. El projecte empra el concepte com a eina estructuradora, integrant diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa. La proposta se centra en obres creades des de 1969 fins a l’actualitat i recorre a l’abandonament dels acords de Bretton Woods el 1971 i la consegüent desmaterialització de l’economia com a esdeveniment decisiu del període contemporani. Prenent com a punt de partida aquest esdeveniment central per a la financerització de les nostres societats (entès com a motor dels diferents processos de dissolució en curs), "En caiguda lliure" s’aproxima al moment actual contextualitzant dinàmiques subjectives en el si d’extensos moviments socials.

L’exposició analitza de manera integrada diferents accions i narratives que estructuren el present i que constitueixen un mapa polifònic de la condició actual. S’hi materialitza una àmplia constel·lació que investiga els perfils, en un altre moment estables, de la realitat, s’hi descriu el moment present en la seva amplitud macro i micro, observant les transformacions en curs en les àrees de la ciència, l’ecologia, l’economia, la geografia, la identitat, la política i la representació. D’aquesta manera, "En caiguda lliure" utilitza el terreny de l’art com un fòrum en què es proposen diferents maneres de llegir i interactuar amb el món, amb la qual cosa demostra, en aquest procés, la seva pertinença a un camp social en constant evolució i proposa una immersió productiva en l’ara. Malgrat aquest context de dissolució assenyalada, el projecte no proposa una apatia paralitzadora o nihilista, sinó, contràriament, una potencialitat, una obertura al futur.

Comissari: João Laia

SORTIDA LA PEDRERA 12-11

Monòleg, diàleg i concepte

"Fundació Vila Casas"

L'exposició parla de la convivència entre diferents autors o un autor amb sí mateix o els seus moements creatius. Tot això ens fa pensar com es du a terme el diàleg entre diferents disciplines artístiques o llenguatges creatius que coexisteixen amb l'actualitat.

Aquesta intenció es pot veure reflectida, per exemple, en l'obra de Jordi Díaz Rèquiem a Saskia.

La contraposició, la juxtaposició, la concentració, la dispersió o, fins i tot, l’absència permeten variar, transformar o modificar significats, valors o sentits, però també enriquir i completar conceptes, proposar-ne de nous, preservar les nostres conviccions o bé revisar-les.

català. Albert Ràfols-Casamada, Josep
Guinovart, Amèlia Riera, Antoni Llena o Jaume Plensa són alguns dels artistes que trobem en aquest recorregut

Alguns artistes: Lita Cabellut, Lluís Hortalà, Gonzalo Goytisolo, Josep Cisquella, Manu Alguero i Almarà.

SORTIDA LA PEDRERA 12-11

la renovació del pastel

"Fundación Mapfre: Tocar el color"

Aquesta exposició proposa analitzar el lloc del pastel davant de la venerable pintura a l'oli, així com les raons que van portar a diversos artistes dels segles XIX i XX a recórrer a aquest mitjà i reclamar-ho.

Articulat en 10 trams cronològics, l'exposició posa en relleu els principals moments i les grans figures del Renaixement del pastel en la primera modernitat, un moment que converteix aquesta tècnica en un art per dret propi. Està composta per 98 obres de 68 artistes.

La renovació del pastel aprofundeix en la història del ressorgiment del pastel a partir de la dècada de 1830, quan apareix el terme «pastelista», fins les seves evolucions al segle XX. Si bé la tècnica del pastel va al segle XVIII va tenir un gran auge mai va arribar a conquerir de el tot la seva legitimitat davant de la pintura a l'oli, disciplina que dominava.

Artistes com Eugène Boudin, Odilon Redon o Edgar Degas, s'expliquen entre aquells que, a l'apostar per aquesta tècnica, van conferir un estatus innovador a l'ocupació de les barretes de pastel; una posició nova que es va mantenir al llarg de la primera meitat de segle XX aplicada a la ruptura de llenguatges que inaugura la generació posterior amb, entre d'altres, Pablo Picasso, Joan Miró, Maria Blanchard o Theo van Doesburg.

SORTIDA LA PEDRERA 12-11

ANTONI TÀPIES

"certeses sentides"

Antoni Tàpies va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català i un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX.
Ell va ser autodidàctica i va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.

Aquesta exposició recupera l'exposició Certeses sentides, ampliada amb peces que no s'havien inclòs a l'edició anterior del 1991, on es presentava un conjunt d'obres sobre un material tèxtil sintètic que feia servir per cobrir i protegir el terra de l'estudi, i ara acompanyada d'una sèrie d'escultures de bronze i de terra xamotada del mateix període.
Tàpies hi va desplegar el seu repertori d'imatges: les creus, les ulleres, l'autoretrat, el cos, el crani i els ossos, la cadira, el paisatge, les lletres i les xifres. En conjunt hi predomina una certa tristor, fins i tot un cert pessimisme.
Vivia un període en què feia referències constants a la mort i, més específicament, al dolor, al dolor físic que porta implícita la vida. No és una al·lusió al dolor per victimitzar-se sinó per ser-ne conscient i superar-lo.

SORTIDA LA PEDRERA 12-11

bill viola

"miralls de l'invisible"

La propera tardor la Fundació Catalunya La Pedrera ens ofereix una de les exposicions més esperades de l’any: la primera exposició dedicada al videoartista Bill Viola que es pot veure a Barcelona.

Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels artistes més destacats i amb més renom del panorama internacional. Considerat un dels pioners del videoart, empra amb mestria sofisticades tecnologies audiovisuals per explorar i expressar una preocupació constant per la naturalesa de l’ésser humà i la transitorietat de la vida.

Bill Viola és capaç de preguntar-se i de preguntar-nos sobre les grans qüestions de la condició humana i connectar-les amb la contemporaneïtat. La seva mirada copsa l’alè subtil de l’intangible amb una nova poètica de la imatge que enfonsa les seves arrels tant en l’art oriental com l’occidental, així com en les tradicions filosòfiques del misticisme cristià, el sufisme islàmic i el budisme zen —tan important per a molts artistes del segle XX.

SORTIDA CCCB 12-11

FEMINISMES!

FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals.

Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític.

L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.

Captura de pantalla 2019-11-12 a las 18.

SORTIDA EL BORN 09-10

JOSEP RENAU:

"El combat per una nova cultura"

Josep Renau, és un artista que va nèixer a València l’any 1907 i per tant la seva trajectòria es veu influenciada per el seu període viscut com els conflictes del segle XX, la defensa de la segona República del 1931, del patrimoni artístic espanyol de l’època, el mal causat per la Guerra Civil i l’exili. Va ser pintor, cartellista, fotomuntador, publicitari i professor valencià, i actualment és considerat el cartellista més important de la Guerra Civil Espanyola. Aquest artista ens va deixar l’any 1982.

ARTS SANTA MÒNICA:

YOUNG GALLERY WEEKEND 2019: "(AL)MOST LIFE AFTER ALL"

Young gallery weekend fa una celebració de l'art contemporani i li dóna visibilitat am ble spropostes més innovadores.

En aquesta exposició hi trobem diversos artistes: Eugenio Ampudia, Gerard Kogler, Iván Paz, Jaime de los Ríos, Jan Mech, Kenneth Dow, Lina Bautista, Mariano Sardón, Mariano Sigman, Patricio Rivera, Ricardo Iglesias i Robertina Šebjanič.

L'exposició es presenta a l'espai d'Arts Santa Mònica, i e spot visitar del 26 de setembre fins al 20 d'octubre de 2019.

Està enfocada en l'avantguarda però l'exposició en sí se centra en les noves tendències de la cultura i la tecnologia. Busca transmetre el missatge que la vida és art a través dels seus mecanismes ctuals, com les xarxes de dades, la robòtica, la computació, la ciència, les xarxes virtuals i reals, ...

I les obres en conjunt mostren diversos camps de coneixement de la tecnologia.

SORTIDA MNAC 25-09

Dimecres 25 de setembre, vam anar a veure tres exposicions al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Les exposicions eren de diferents estils i tècniques, vam veure: una sala dedicada al pintor i escultor Antoni Fabres, una altra al fotògraf Oriol Maspons i una última dedicada als còmics de línia chunga anomenats El Víbora. Les dues visites que tractaven als autors eren amb visita guiada i l'altre era d'estil lliure.

ORIOL MASPONS

CONTEXT HISTÒRIC

Mitjans del s.XX, problemes socials i polítics post Revolució Industrial.
Hi ha hagut una Iª i una IIª Guerra Mundial.
Influència de les primeres Avantguardes: Dadaisme i Expressionisme.
La Fotografía i el Vídeo.
Canvis molt accelerats.
Espanya Consumista.
Les Comunicacions i les Tecnologies.

Neix a Barcelona el 22 de novembre del 1928.
Passa la Guerra Civil a l'Atmetlla del Vallès. (anys 30)
Fa el servei militar i entra en el món del fotomuntatge (anys 50)
Ingressa a l'Agrupació fotogràfica de Catalunya
Viatge a Eivissa: Coneix al fotògraf René Petit l la model Monique Koller. (any 54)
Col·labora amb Arte Fotográfico, exposició al Musée d'Art Modern a París. (anys 55-56)
Marxa a Londres i després torna a Barcelona. Surt a la revista AFAL (any 56)
Primeres fotografies de moda (any 57)
Col·labora editorial Seix Barral, col·labora amb Alexandre Circi, fa una exposició col·lectiva al MoMA, exposició a Barcelona, primer treball de foto fixa per una película, Publica al Photography Yearbook... (Finals 50)
Fotos per a portades de discs i edicions. (any 63)
Exposicions de les seves pròpies fotografies (65-2011)
Mor a Barcelona el 12 d'agost del 2013

CORRENTS ARTÍSTIQUES

PICTORIALISME (Als Cercles fotogràfics de mitjans del s.XX).-”Salonisme” del Cercle fotogràfic de Catalunya.
FOTOPERIODISME de l’agència MAGNUM. (Cartier- Bresson)
REALISME HUMANISTA, FOTO INSTANTANEA I FOTOREPORTATGE.
ESCOLA DE BARCELONA al Cinema.
Renovació del llenguatge fotogràfic espanyol als anys 50.
GAUCHE DIVINE Moviment barceloní d’esquerres contra la cultura franquista sense compromís polític ni social
Revolució Fotogràfica dels anys 60.

GÈNERES

RETRAT, PAISATGE, REPORTATGE.

ANTONI FABRÈS

CONTEXT HISTÒRIC

Principis del s.XX, economia de Revolució Industrial.
Crisis dels Antics Règims.
Espanya de la restauració: Alfons XII, Alfons XIII, Dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Mèxic: El món indígena des d’un punt de vista més realista.
Teories Freudianes.

CORRENTS ARTÍSTIQUES

ORIENTALISME (Influència de Marià Fortuny).
REALISME (Mirada àcida cap a la societat i mirada dels retratats com a element principal). En contra de l’Orientalisme i el Pictorialisme fotogràfic.
NATURALISME ( Escenes de Mosqueters). Moviment dins de l’estil Realista Pictòric, però més lliure temàticament i tècnicament.
AVANTGUARDA MEXICANA de principis del s.XX. MURALISME MEXICÀ.

GÈNERES

RETRAT, PAISATGE, REPORTATGE.

EL VÍBORA

CONTEXT HISTÒRIC

Anys 80’s: Època de molts canvis i molt ràpids a tots nivells, política, música, cinema. estètica, calia viure, experimentar.
A Barcelona s’anava contra l’ordre establert, contra l’estètica convencional.

CORRENTS ARTÍSTIQUES

Estil marginal i subversiu. barcelona era el centre de la cultura UNDERGROUD.

GÈNERES

COMIC ADULT, COMIC ALTERNATIU, LÍNIA CHUNGA. (Temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, els baixos fons, el 23 F, les centrals Nuclears…)